Quan obres la capsa de Sweet Lands per primera vegada, és molt fàcil deixar-se enlluernar per la seva producció. Peces de fusta preciosament tallades, una paleta de colors que crida “dolçor” des de la primera mirada, cartes amb il·lustracions encantadores i un munt de taulers individuals que prometen una experiència rica. És el tipus de joc que, vist de lluny, podria semblar un eurogame amable, familiar, gairebé un joc de taula “per a tots els públics”. Però només cal començar la primera ronda per adonar-se que Sweet Lands juga en una lliga molt diferent: és un eurogame exigent, dur, carregat de microdecisions i constantment marcat per una sensació d’escassetat i pressió. En altres paraules, és un títol que sembla dolç, però que té un fons intensament cerebral. Aquesta dualitat —aparentar una cosa i ser-ne una altra— és probablement el seu tret més distintiu. I és que la temàtica, tot i ser present, funciona més com a embolcall amable que com a motor real de la partida: si bé c...

  The White Castle: Duel és la versió per a dos jugadors del conegut The White Castle ( ressenya aquí ) , el joc de Shei S. i Isra C.  publicat per Devir. El títol original va tenir molt bona acollida entre els jugaires, i aquesta edició redueix l’escala per oferir una experiència centrada exclusivament en l’enfrontament a dues bandes. El resultat és un joc compacte, controlat i amb un ritme molt ben calculat, que conserva l’essència del títol principal però introdueix canvis importants en les mecàniques i en la sensació general de partida. De què va? El joc ens situa de nou al Japó feudal, sota la influència del castell d’Himeji. Dos clans competeixen per augmentar la seva reputació i influència a la cort. L’objectiu és acumular més punts de clan que el rival al final de la partida, mitjançant una gestió eficient de recursos (arròs, ferro i nacre), monedes, segells i cartes d’influència. La partida dura aproximadament 30 a 40 minuts i es divideix en dues rondes de sis torn...

  Entre el murmuri constant de les bombolles i el dansar hipnòtic de les plantes aquàtiques, l’aquari pren vida. Un microcosmos d’equilibris fràgils, colors vibrants i ritmes ocults, on cada peix, cada alga i cada gota d’oxigen té un paper essencial. Aquesta és la sensació que vol transmetre Aquaria, un joc de Tomáš Holek (Seti, Jardines de Té ( ressenya aquí ))i publicat per Delicious Games / Arrakis Games, que ens convida a construir —acció rere acció— el millor hàbitat aquàtic possible. A primera vista, Aquaria és una delícia estètica: un tauler central net i funcional, els dials de microflora amb un punt gairebé zen, cartes il·lustrades amb personalitat, i una roda d’accions que actua com a cor del sistema. Però no t’enganyis per la calma i bellesa del tema: sota aquesta pell serena hi ha un eurogame sorprenentment fi, deliberadament mesurat, que recompensa la planificació intel·ligent i la construcció de motors eficients. Aquaria és un d’aquells jocs que comence...